Curiosament

I curiosament van ser les paraules les que un dia em van fer callar, les que un dia em van fer estar en silenci, en l’amarga soledat. Aquells dies van ser tan tristos, apagats, sense sentit...Només volia que algú trobés la llum en mi... No, era jo qui volia trobar la llum en algú. Ho necessitava.

I de sobte vas aparèixer tu i vas trobar la llum en mi i vaig trobar la llum en tu. De sobte, tot es va fer clar, vaig recuperar les paraules que un dia em vaig empassar. Vaig tornar a viure, gràcies a tu, gràcies a que em vas fer veure que no tot és en blanc i negre, no tot és poder sinó que també és voler. Et vaig voler trobar, i vas ser tu qui em vas trobar a mi.

Carla Riera Ruiz