Aprendré a volar

Què passa quan et sents sol i estàs rodejat de persones? Enfonsa’t en la mar. Quan el món esdevé sobre teu, què passa? Et sents com una formiga trepitjada. Què passa quan ningú creu en tu, i els teus somnis se’ls endu la pròpia ombra? Quan et sents buit i ningú, ningú té la resposta, ni la cura per omplir el teu cor ferit i empolsinat. Flors pansides i fetes malbé. Més m’agradaria a mi ser un llir entre cards com tu em recitaves. Però ni tan sols et tinc a tu.

I quan em rodejo de persones que sembla ser que m’estimen, buida em sento, i la tristor m’inunda com mai ho havia fet. Somriure ja no serveix de res i menys quan et falten les forces. Aprendré a volar per sentir-me lliure. Aprendré a volar per sentir-me lleugera i fràgil, per sentir que el vent m’acompanya. No estaré sola, el vent m’acompanyarà.  I quan estigui emprenent el vol, just en aquell moment, em desvestiré de les llàgrimes que tan mal m’han fet. I em vestiré d’aquells somriures que tant anhelo. Aquells somriures verdaders. 

Carla Riera Ruiz