El camí no és mai fàcil

Ara és un d’aquells moments en el que m’agradaria triar el camí fàcil, desaparèixer d’aquest món tant injust i sever, d’aquest món ple de càstigs... M’agradaria triar el camí fàcil per no fer front a res, per no acceptar la puta realitat que ens envolta, perquè no vull que hi hagi conseqüències ni res que em pugui fer mal interiorment. Estic farta de que sempre es repeteixi la mateixa història, sigui culpa meva o no. Cansada de malsons en els que no vull viure. Present en un món buit d’il•lusions, d’esperances, de somnis. Que no saben que d’il•lusions es viu? Que no saben que l’esperança és l’últim que es perd? Que no saben que no has de deixar mai de somiar? Tot i que m’encantaria optar per el camí fàcil, deixant enrere totes les baralles, totes les llàgrimes perdudes, tots els arguments cremats, insòlits i sense significat... Mai he optat per aquest camí i tampoc penso fer-ho, crec que l’ésser humà ha de lluitar, perquè és la seva pròpia naturalesa, ha d’enfadar-se, enrabiar-se i perdre els papers. L’ésser humà ha de continuar endavant com a energia positiva per a la resta del món. Cada una de les persones que hi ha al nostre voltant té un defecte i una virtut, només cal mirar al seu interior i conèixer. Saber dir el què toca i quan toca, pensar abans de parlar, no perdre el control de tu mateix. Consells que han estat donats al llarg de la vida i que pocs han aconseguit posar-ho en pràctica. La felicitat s’aconsegueix mirant el teu interior, així que busca-la!

Carla Riera Ruiz