Joventut
-He somiat en l’eterna
joventut, com quan els nostres pares hi somiaven. De veritat que no existeix?
Jo no em vull fer gran, avi.
+Existeix, dins el teu cor. Potser per fora et puc semblar un home vell, ple d’arrugues
i amb els somnis vençuts, però per dins et puc assegurar que sóc jove i els
somnis segueixen aquí, al meu interior.
Per dins sempre es pot ser jove, Carla.
-No vull defallir, no vull que els
anys passin, no vull perdre a gent que estimo perquè simplement el temps transcorre.
+Només has de ser forta, el temps
passa, els anys passen, les persones canvien, les persones marxen, cada cop un
és més dèbil i amb menys capacitats, és com si tornessis a ser un nen, però amb
experiència. No és res més que això. Per
això, ara que pots, has de cridar i ser feliç. Et diu un vell com jo que no val
la pena plorar, cada minut és únic i irrecuperable. Mai més tornaràs a ser
forta com un roure, així doncs el que has de fer és ser feliç i riure amb molta
força. Balla , ara que pots. Saps que et dic? Balla amb qui vulguis i on
vulguis! Balla amb els teus somnis i amb la joventut que posseeixes. Balla ara,
ara que pots. Perquè si el dia de demà no pots ballar, podràs dir que ja ho vas
fer, perquè vas poder fer-ho. Corre, Carla. Corre tant lluny com puguis, fins que el teu cos et digui prou,
fins que et faltin les forces, fins que defalleixis. Així sabràs que estàs
viva. Viva i plena d’amor. Corre tant ràpid com puguis, tant ràpid com et sigui
possible. Perquè quan no ho puguis fer, recordaràs aquells dies alegre i
nostàlgicament tot dient: jo vaig córrer, jo vaig ballar, jo vaig ser feliç. I
diràs: saps una cosa? Com que ho vaig fer amb tant d’esma, el meu cor encara
balla, encara corre. El meu cor encara és jove i fort com un roure.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada